Resultats de la cerca
Es mostren 3643 resultats
Francesc Rossetti i Sánchez
Literatura
Escriptor i polític.
Proper políticament a Manuel Serra i Moret, el 1924 fou elegit regidor i esdevingué tinent d’alcalde de Mataró, on impulsà l’Arxiu Històric, la Biblioteca del Parc i reformà el Parc Central Dirigí la revista mataronina Mediterrània Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou empresonat i, en ésser alliberat, se li prohibí residir a Mataró Publicà uns deu llibres de poemes, de caràcter simbolista i popular, els darrers dels quals foren El camí 1971 i Joglaries 1974, Elegíaques 1978, i obres teatrals com El natalici 1927 i El vestit nou de l’emperador 1958
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…
,
paredat | paredada
Porta paredada de l’església de Sant Andreu, situada a l’antic despoblat de Malgrat de Noves (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Que ha estat tapat amb paret, especialment un buit.
càpsula
![](/sites/default/files/media/FOTO3/urna_molsa.jpg)
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela