Resultats de la cerca

Des del 1884 fou metropolita de Târnovo Escriví Nešhastna familija ‘La família infeliç’, 1860, que tracta de la desgràcia del poble búlgar sota la dominació turca, i el drama històric Ivanku, ubijec't na Asenja I ‘Ivanko, assassí d’Asen’ I’, 1872, el primer exponent del renaixement cultural búlgar Fou redactor de la revista Periodičesko spisanije

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Juntament amb ESPearson estudià la teoria dels tests d’hipòtesis estadístiques, en la qual introduïren el concepte de potència d’un test i els de primer i segon risc d’error Els seus mètodes estadístics han estat aplicats amb èxit a qüestions concretes d’astrofísica i de cibernètica

Influït pel cubisme, creà el lucisme 1910, que proclamà el color com a element més important de la pintura Installat a París amb la seva muller, NSGončarova 1914, fou escenògraf dels Ballets Russes Sol de nit , 1915

Realitzà principalment films sobre la Primera Guerra Mundial — All Quiet on The Western Front 1930 basat en la novella de Remarque Im Westen nichts neues , Hell’s Angels 1930— i també sobre la Segona Guerra Mundial —el notable documental Report from Russia 1942, The Edge of Darkness 1942, The North Star 1943 Dirigí també films sobre la societat nord-americana — The Racket 1929, Front Page 1931— o basats en obres literàries Rain 1932 sobre la novella homònima de Maugham, Of Mice and Men 1939 sobre la novella homònima de Steinbeck i Mutiny on the Bounty 1963

De la dinastia dels Obrenović, a la mort del príncep Miquel accedí al poder sota un consell de regència fins el 1872, que promulgà la constitució del 1869 Després de les guerres contra Turquia 1876 i 1877 obtingué la independència en el congrés de Berlín 1878 i emprengué 1885 una guerra contra Bulgària Impopular per la seva política autoritària, promulgà una nova constitució 1888, però hagué d’abdicar en el seu fill Alexandre I 1889

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Militant comunista des del 1921, es refugià a l’URSS Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre del Komintern, organitzà la divisió Tudor Vladimirescu per alliberar el seu país del domini feixista El 1944 fou secretària general del partit comunista romanès i el 1947 ministra d’afers estrangers, fins que el 1952 fou destituïda de tots els seus càrrecs, acusada de desviacionisme

Després del moviment revolucionari del 1848 s’exilià a París amb Kogalniceanu, Alecsandri i Balcescu, amb els quals publicà la revista La Roumanie future Escriví el poema Le chant de la Roumanie 1851, que Balcescu li traduí al romanès Tornat al seu país, exercí com a advocat i escriví nombrosos articles, la major part en francès El 1908 foren publicats en un volum Ecrits , que, traduïts al romanès, exerciren una notable influència en el renaixement de la literatura romanesa

Exercí com a professor i periodista La seva poesia, d’un profund lirisme, segueix l’estil de MEminescu És autor, també, de narracions breus i de novelles De la seva producció cal destacar Din durerile lumii ‘Dolors del món’, 1886, Din trecutul nostru ‘El nostre passat’, 1908, Dan 1894, novella autobiogràfica, i una guia descriptiva de les regions del seu país Romînia pitorească 1901