Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
oberta
Transports
Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors.
gànguil
Transports
Embarcació de pesca amb un sol pal amb vela llatina i amb la proa i la popa d’igual forma, amb què hom porta a llençar mar endins allò que treuen les dragues.
alterós | alterosa
Transports
Dit del vaixell el buc del qual ateny una alçària considerable damunt el nivell de la mar, especialment del que té molta més alçària a proa o a popa que no al centre.
iola
Transports
Embarcació al servei del capità d’una nau o del comandament d’un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó.
xalana
Transports
Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.
Les xalanes, molt emprades a l’Europa central, solen ésser proveïdes d’un petit motor o, remolcades en sèrie, arrossegades per potents remolcadors, però també en naveguen a la sirga
cinta
Transports
Taula de fusta del folre exterior d’una embarcació menor, més gruixuda que les altres, que corre de popa a proa entre el trancanell, el qual suporta juntament amb la traca, i el bocal.
aparell de quetx
Transports
Aparell l’arboradura del qual constava, a més del bauprès, de dos pals, dels quals el de proa anava aparellat com el d’un xabec i el de popa com el d’una goleta.
Castellcir
Cases d’estiueig prop de Castellcir (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al sud-est de l’altiplà que constitueix aquesta comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…
castell de Castellcir
Restes del castell de Castellcir
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Castellcir (Moianès), situat sobre un esperó rocós d'una petita serra en forma de vaixell anomenat la Popa, sobre la confluència de la riera de Castellcir i el torrent de Centelles.
Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…
quetx
Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’altura