Resultats de la cerca

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…

El territori és pla, alluvial, i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de séquies derivades El conreu bàsic és el taronger, en règim gairabé de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars aquests havien estat molt importants Té com a complement econòmic el treball als magatzems de preparació de fruita El poble 1 080 h agl 2006, senyeruts 40 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís Fou lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la fillola de…

El terreny, gairebé totalment pla, és accidentat a l’est per una sèrie de turons fronters amb l’horta de la Safor Els conreus ocupen la meitat del terme, amb predomini total del secà sobre el regadiu Els conreus més estesos són, de fa segles, el de la vinya raïm de taula, 200 ha, cereals, ametllers i oliveres però en desaparegué el de moreres amb les epidèmies de pebrina i la posterior crisi de la seda La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 97,2% de l’àrea conreada La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió La població augmentà al…

S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent del Vernissa L…

El seu nom és el d’una partida del terme

Era lloc de moriscs, que, amb l’expulsió del 1609, quedà pràcticament deshabitat, fins a desaparèixer del tot

Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…