Resultats de la cerca

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…

Establert a Mèxic des del 1947, entre el 1951 i el 1955 estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México la carrera d’enginyer químic Professionalment treballà en l’empresa química multinacional Du Pont 1959 i s’especialitzà en tecnologia d’elastòmers El 1989 fou nomenat director general de Colorquim, del mateix grup Du Pont, fins que es jubilà Fou un dels fundadors del Grupo Hulero Mexicano S’incorporà a les activitats de l’ Orfeó Català de Mèxic , sobretot a la massa coral que presidí, 1980-83 i a l’Esbart Dansaire Fou membre fundador de la Joventut de l’Orfeó Català JOC, del seu òrgan…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es reconvertí en Institut d’…

Professora a la Universitat de Granada 1979-88 i, des del 1989, catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, se centrà en l’estudi de la ceràmica romana sigillada Dugué a terme excavacions a Andújar Jaén, 1979-95, al teatre de Tarragona 1981-84, a la ciutat iberoromana de Granada 1985-89 i a la ciutat romana de Pollentia Mallorca 1992-95 Publicà  La sigilata hispánica producida en Andújar Jaén 1976,  El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada 1988 i Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà  2011, entre d’altres

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993 Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític Collaborador de les revistes L’Avenç i Recerques des dels primers números i d’altres com Randa , Estudios de Historia Social i Historia Social Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes collaboracions en obres collectives El moviment obrer a Mallorca 1973, Joan Peiró Escrits, 1917-1939 1975, Escrits polítics de Frederica Montseny 1979, El anarquismo en España 1979,…

Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-1996 Amb l’…

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961

Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical