Resultats de la cerca
Es mostren 2871 resultats
Antígon Monóftalmos
Història
General d’Alexandre el Gran.
A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’…
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar
Properci
Literatura
Poeta elegíac llatí.
De família terratinent, però empobrida per les confiscacions d’Octavià l’any 41 aC, estudià a Roma, on conegué, de jovenet, la seva amant, que ell anomena Cíntia en els seus poemes el seu nom autèntic era, probablement, Hòstia Amic d’Ovidi, es dedicà a la creació poètica des de bon principi i fou dels protegits de Mecenes Dels quatre llibres d' Elegies , en estrofes dístiques traduïdes al català per Joaquim Balcells i Joan Mínguez 1925, el primer Cynthia Monobiblos és de l’any 28 aC i especialment dedicat al seu amor per Cíntia, tal com el segon i part del tercer,…
Nícies
Història
General i polític atenès.
Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços…
Metó
Astronomia
Astrònom grec.
Descobrí que dinou anys solars del calendari grec equivalien a dues-centes trenta-cinc llunacions, és a dir, que cada dinou anys la lluna tornava a passar per les mateixes fases els mateixos dies Aquest cicle, posteriorment anomenat cicle de Metó o cicle metònic , fou donat a conèixer l’any 433 aC amb motiu dels jocs olímpics tanmateix no fou emprat per a la confecció del calendari fins l’any 330 aC
Ciaxares de Mèdia
Història
Rei de Mèdia (~624-~584 aC), fill de Fraortes.
Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es casava amb la…
Sahuré
Història
Segon faraó de la dinastia V (~2488 — 2475 aC).
Dugué a terme una campanya contra els libis i envià dues expedicions en cerca de turqueses Sinaí i altres en cerca de cedres Biblos i d’encens Punt Fou el primer a bastir la seva piràmide a Abusir, un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, on foren enterrats també alguns dels seus successors
Snefrú
Història
Primer faraó de la dinastia IV (~2613 — 2589 aC).
Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina