Resultats de la cerca

Especialitzat en curses de llarga distància Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d’estudiant d’Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud 1993 Obtingué lacopa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms la segona posició a Perth 1998 en 25 kms, a Honolulu 2000 en 5 i 25 kms, a Barcelona 2003 en 25 Kms i la…

El 1982 fou campió d’Espanya més endavant, campió de l’ open de Florència 1985 i campió de Niça, Munic i Gstaad 1986 L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B Becker quan defensava l’Estat espanyol en laCopa Davis Amb E Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats foren finalistes a Wimbledon 1987, guanyaren el torneig dels EUA 1988 i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül 1988

És fill de l’internacional Francesc Amat i net d’un dels fundadors del Club Egara, en el primer equip masculí del qual jugà des del 1983 fins al 2001 Davanter, debutà amb el primer equip de l’Egara la temporada 1995-96 Posteriorment passà al Reial Club de Polo 2001-05 i al Club Amsterdam 2005-06, per retornar al Club de Polo 2006-08 i al Club Egara 2008-13 El maig d’aquest any anuncià la retirada en acabar la temporada El seu palmarès comprèn nou campionats de Lliga 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2008, set de Copa 1993, 1998, 1999, 2000, 2003, 2008 i 2009 i una…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona  des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma…

Porter, l’any 1992 s’incorporà a l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona La Masia , estada que hagué d’interrompre poc després per motius familiars fins el 1995 Després de jugar en les categories inferiors –jugà tres temporades amb el Barcelona B 2000-03, amb el qual es proclamà campió de Segona B 2002–, debutà al primer equip la temporada 2002-03, i la següent, amb Frank Rijkaard com a entrenador, ja era titular Dotat d’una gran agilitat i de caràcter molt resolutiu, el seu palmarès inclou la Lliga espanyola 2005, 2006, 2009, 2010,…

És considerat un dels millors davanters del futbol espanyol S’inicià al SEU de Lleó i fitxà pel FC Barcelona la temporada 1939-40 La següent temporada jugà cedit al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i la 1941-42, al Granada Club de Futbol, on contribuí en l’ascens de l’equip andalús a primera divisió L’any següent fou el segon màxim golejador de la Lliga amb el Granada CF La temporada 1943-44 retornà al FC Barcelona i s’hi mantingué fins a la temporada 1954-55, en què protagonitzà l’època de les Cinc Copes Fou l’estrella de l’equip blaugrana abans de l’arribada de…

Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli ‘Llamps del pensament’, 1908, Gromokipjasčij kubok ‘Lacopa que bull de trons’, 1913, Zlatolira ‘Aureolira’, 1914, Poezoantrakt 1915, Ververa 1920, Padučaja stremnina ‘El precipici caient’, 1922 i Kolokola sobora čustv ‘Dels sentiments de la campana de la catedral’,…

Després d’un triomf en l’eslàlom especial de Val-d’Isère el 1969, es convertí en l’especialista més destacat d’eslàlom de la primera meitat dels anys setanta Guanyador de lacopa del món els anys 1971, 1972, 1973 i 1975, fou segon el 1974 En els Jocs Olímpics obtingué la medalla d’or del gegant a Sapporo 1972 i la d’argent de l’especial a Sapporo i a Innsbruck 1976 En els campionats del món de San Murezzan 1974 guanyà ambdues especialitats d’eslàlom Es retirà el 1979

Fill de Pere Pi, fou pioner del bicitrial, denominat trialsín fins el 1992 A 15 anys assolí el subcampionat mundial absolut i el subcampionat del món de bicicròs 1986 L’any següent aconseguí el primer títol mundial de bicitrial, a partir del qual inicià un extens palmarès que el portà a obtenir dotze campionats a l’aire lliure i vuit copes del món en pista coberta, divuit títols de campió d’Espanya, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món El 1988 visqué als Estats Units, on popularitzà la modalitat El 1990 creà el Club Ot Pi Biketrial, des del qual organitzà més de 100 competicions,…

Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i laCopa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial