Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Francesc Comes
Fragment de Salvator Mundi , pintura signada i datada de Francesc Comes (església de Santa Eulària, Palma de Mallorca)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola mallorquina.
Chandler Post l’anomenà Mestre d’Inca Actiu a Xàtiva el 1382 Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi 1395 signat i datat— església de Santa Eulària, de Palma , el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent , procedent de Sant Domènec museu de la Llotja de Palma , el Sant Jordi d’Inca Societat Arqueològica Lulliana, Sant Cristòfor Santa Creu, Mallorca, La Mare de Déu i àngels músics ermita del Puig, Pollença i d’altres El 1395 li foren pagats dos retrats —no localitzats— del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra Dins l’estil gòtic internacional representa, amb…
Giorgio Grassi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant els anys seixanta formà part de la Tendenza italiana Ha combinat la pràctica arquitectònica amb la teoria, amb texts com La costruzione logica dell’architettura 1967 o Architettura, Lingua morta 1988, en els quals reivindica el paper de l’ofici en la tasca de l’arquitectura i on es fan palesos els principis de la Neue Sachlichkeit ‘Nova objectivitat’ Entre les obres més rellevants es troben una residència d’estudiants, a Chieti 1976-79, la Biblioteca Pública Central, a Groningen 1989-92, els projectes urbanístics com la reordenació de l’àrea Garibaldi-Republica, a Milà 1991, i de la…
Pasqual Martínez i Garcia
Literatura catalana
Escriptor.
És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un…
,
Alzira
Les muralles d’Alzira
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Alta, situat a les dues vores del Xúquer, sobre la plana al·luvial.
Vers l’E, el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa el Tallat Roig, la serra de Corbera, la serra del Cavall Bernat Aproximadament paralleles a aquesta alineació es troben incloses dins el terme municipal les serres de la Murtra i de les Agulles Entre aquestes serres s’estenen les valls de la Murtra, de la Casella i d’Aigüesvives aquesta, en part, dins el terme de Carcaixent El terme havia inclòs també l’extens enclavat de la Garrofera, que junt amb altres territoris del terme d’Alzira passà a formar part el 1965 del municipi de Tous El principal curs d’aigua que…
Natàlia Molero i Lloret
Cinematografia
Política
Literatura catalana
Política, gestora cultural, narradora i dramaturga.
Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya 1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…
,
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona…
Baltasar Marrades i de Vic
Història
Militar
Militar.
Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic…
sedaire
Història
Oficis manuals
Fabricant o comerciant de teixits de seda.
Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers…
dírham
Dírham de plata de l’època d’Al-Hakam I, apareix retallat i amb llegenda epigràfica a l’anvers i el revers. A l’anvers hi ha escrit: "No és déu sinò Al·là, l’Únic, no té copartícip".
Museo Arqueológico y Etnológico de Granada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’argent que inicialment imità la tipologia i la metrologia de la dracma sassànida i que els àrabs difongueren des de la fi del segle VII.
A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina