Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Artaxerxes II
Història
Emperador de Pèrsia (404-358 aC), fill de Darios II i Parísatis, i germà de Cir el Jove, que s’alçà contra ell i portà un exèrcit de mercenaris grecs fins a Babilònia, on fou derrotat i on morí, mentre els grecs, comandats per Xenofont, fugien vers la mar Negra, segons conta l’Anàbasi.
Amb una política hàbil, arribà a dominar altra vegada les ciutats de la Jònia, contra Agesilau d’Esparta que les defensava, i proclamà l’anomenada pau del Rei o d’Antàlcides Egipte se separà del poder reial
meravelles del món
Art
Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria
Pierre Charles de Villeneuve
Marí francès.
Participà en la campanya d’Egipte 1798 i en la defensa de Malta Al capdavant de l’esquadra francoespanyola, fou derrotat pels britànics a Finisterra i a Trafalgar 1805 Se suïcidà per tal d’eludir-ne les responsabilitats
Antíoc II
Història
Rei de Síria (261-246).
Succeí el seu pare Antíoc I Prengué el segon nom de Teos Theós , ‘Déu’, tot continuant la tradició del caràcter diví dels reis Signà un tractat amb Macedònia contra Egipte, que no pogué complir, car morí poc després
Josep Padró i Parcerisa

Josep Padró i Parcerisa
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Egiptòleg, arqueòleg i historiador.
Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Colloquis…
Marmàrica
Geografia històrica
Nom atribuït, a l’antiguitat, a la regió costanera del nord de l’Àfrica que comprenia des del delta del Nil fins a la Cirenaica.
És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior
sistre
Música
Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.
Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
adreça
Diplomàtica i altres branques
Fórmula del protocol que comprèn el nom (o noms) i el títol del destinatari del document.
Un cop aquest plegat i segellat, es repetia al revers L’adreça es troba ja en les tauletes cuneïformes i en els papirs grecs d’Egipte, i fou usada així en les cartes fins a l’adopció del sobre
Al-Malik al-Ašraf Sayf al-Dīn Muḥammad Barsbaī
Història
Novè soldà (1422-38) de la dinastia dels mamelucs burgites.
Conquerí l’illa de Xipre 1426 i firmà un tractat de pau amb Rodes A conseqüència d’incursions de corsaris catalans, vedà la introducció de mercaderies catalanes a Egipte i posteriorment prohibí que els catalans entressin als seus dominis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina