Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
riu Ebrón
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí; entra al País Valencià aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.
Cortes d’Arenós
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, del qual el separa el riu Morrón o d’El Rodeche.
Comprèn la major part de la vall del riu de Cortes , que neix al sector muntanyós del nord del terme, al vessant meridional del tossal de Las Cruces 1 709 m alt, i desemboca al Millars, per la dreta, dins el terme d’Aranyuel Una gran part del territori és coberta per pins i carrasques i extensions de garrigues i pasturatges, aprofitats pel bestiar oví i cabrum L’agricultura és destinada principalment als cereals 1 769 ha, a la vinya 249 ha i a l’olivera 64 ha el regadiu hortalisses ocupa 112 ha Hi és tradicional la indústria tèxtil de llana al s XVIII hom produïa anualment 25 000 vares de…
El Collado
Nucli
Llogaret i nucli més important del municipi d’Alpont (Serrans), a la capçalera de la rambla d’Arquela, per on passa la carretera vers Arcos de las Salinas (Aragó).
L’església parroquial és annexa a la d’Ares d’Alpont
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi d’Alcarràs (Segrià) a l’esquerra del canal d’Aragó i Catalunya, d’on pren l’aigua a tocar del pantà del Puça.
A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs
paer
Història
Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià el 1229 l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec.
El 1249 el rei els facultà perquè en acabar l’any de govern elegissin els successors Foren suprimits, però, el 1257 pel rei, i subsistiren tanmateix els vuit consellers com a consell del veguer conseller
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels…
advocat fiscal
Fiscal d’algunes cúries episcopals (com la d’Urgell, per exemple) i de determinats organismes de la corona catalanoaragonesa (consell d’Aragó, audiència de Mallorca, generalitat de Catalunya, etc.).
marquesat de Boïl
Història
Títol concedit sobre el cognom, el 1630, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl (Aragó), baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI