Resultats de la cerca

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…

Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la…

D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a Nordovest , 1919…

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…

Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià

Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le…

Fou representant del decadentisme italià Visqué a Roma des del 1881 i passà un quant temps a Nàpols 1891-94 féu un viatge a Grècia 1895, fou elegit diputat 1897 i des del 1898 residí sovint a Settignano Toscana, on escriví moltes de les seves obres Fugint dels creditors, se n'anà a França 1910-15, d’on tornà per participar en la Primera Guerra Mundial volà sobre Viena i Trieste, atacà la base naval de Buccari i dirigí la conquesta de Fiume 1919 Participà en la política feixista, malgrat el seu contrast personal amb Mussolini Príncep de Montenevoso des del 1924, fou nomenat president de l’…

El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària