Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
Gíger
Ciutat
Capital de la wilāya de Gíger, Algèria.
Ciutat portuària, és un centre pesquer i comercial i un nucli industrial cautxú És una antiga factoria púnica i romana Hi ha comerç documentat amb els Països Catalans des del s XIV El rei Sanç de Mallorca hi autoritzà la creació d’un consolat 1312
cinta
Ictiologia
Peix allargat de color de rosa o de salmó, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels cepòlids, amb ulls grossos i cos comprimit, que pot arribar als 20 cm.
És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important
girínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el cos oval i el dors convex negre, verd o blavós.
Atenyen uns 7 mm de llargària El primer parell de potes és llarg i filiforme, i els altres dos parells són curts i amples, adaptats per a la natació i per a lliscar sobre l’aigua Són insectes cosmopolites i comuns als PaïsosCatalans
esparrall
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 20 cm de llarg, color verd fosc a l’esquena i blanc argentat als flancs, amb una taca característica en forma d’anell de color negre a la base del peduncle caudal, després de l’aleta dorsal.
Sovint va en grups poc nombrosos mesclat amb altres espècies S'alimenta de petits molluscs i crustacis Habita a les costes rocalloses i en els molls dels ports de l’Atlàntic i de la Mediterrània És comú als litorals i ports dels PaïsosCatalans
eristalis

Eristalis tenax
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, subordre dels braquícers, de la família dels sírfids, de coloracions brillants, molt semblants a les de les abelles.
Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als PaïsosCatalans
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als PaïsosCatalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani
Economia
Caixa resultant de la fusió, realitzada el 1990, de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà l’any 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.
Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14,575 milions, amb 107 caixes locals Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots elsPaïsosCatalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding 1989 i Focrecrom 1991 de Barcelona
Jules Bastien-Lepage
Pintura
Pintor francès.
Conreà, a més del retrat, una pintura de tema camperol, a mig camí entre el naturalisme i l’impressionisme Les Foins , 1878 París Exercí una forta influència a tot Europa Als PaïsosCatalans influí en general sobre els realistes de l’acabament del s XIX
faixa
Indumentària
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-hi diferents volts.
Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres Actualment, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina