Resultats de la cerca
Es mostren 4338 resultats
estanys de la Coma de Sotllo
Sector lacustre del Pirineu axial, situat a uns 2.500 m. d’alt. al SW del pic de Sotllo, alimentat per les aigües de la coma de Sotllo.
Dins del terme d’Alins Pallars Sobirà, és la capçalera del barranc de Sotllo
baronia de Cervelló
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.
Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…
Galceran de Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars…
girella

Girella
© Gastroteca.cat
Alimentació
Embotit de moltó, que hom obté omplint-ne l’estómac de freixura, budell trinxat, arròs i saïm.
És propi del Pallars i la Ribagorça, i al Pont de Suert s'hi celebra una fira
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb
estanys de Ribereta
Estany
Estanys d’origen glacial (2 270 m alt.), a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties), dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran).
És dominat pel tuc de Ribereta 2 670 m alt, al límit amb la vall de Boí Pallars Jussà
almud
Física
Mesura de capacitat usada en diferents països, el valor de la qual varia d’un país o regió a l’altre i segons sigui emprada com a mesura d’àrids o de líquids.
Utilitzada a les Illes Balears, al País Valencià, a la Ribagorça, al Pallars, al Baix Ebre i a Aragó
ball de l’Os
Folklore
Ball molt primitiu que representa la cacera i l’afaitada de l’os.
De caràcter carnavalesc, es balla als Pirineus, des del Pallars al Vallespir Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol
coma de Setúria
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria
), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria 2 692 m alt és termenal dels termes de la Maçana Andorra i d’Alins Pallars Sobirà
Jofre de Rocabertí i de Serrallonga
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre V).
Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina