Resultats de la cerca

Participà en l’expedició al Ruwenzori organitzada pel British Museum i féu la difícil ascensió del cim que duu el seu nom 4 659 m En dues grans expedicions explorà l’interior de l’Irian Occidental, a la Nova Guinea 1909-11 i 1912-13, i arribà fins a la serralada dels monts Nassau Participà en altres expedicions a l’Everest 1921, a Sierra Nevada de Santa Marta 1924, etc Deixà nombrosos escrits

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors

Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29

Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia

Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric

Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare

És situada a la riba de l’IJssel, a la confluència amb el Berkel, al NE d’Arnhem Centre comercial i industrial, té indústries químiques fibres artificials, del paper, tèxtils i adoberies Centre del comtat homònim s XII, fou posteriorment un florent centre comercial i membre de la Hansa Fou molt afectada per les guerres dels s XV-XVI Maurici de Nassau en féu una fortalesa important Cal destacar l’església gòtica de Santa Walpurgis s XV de les fortificacions medievals roman la porta Drogenap 1450

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos

Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista