Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
quarter
Història
Nom donat als districtes de determinats territoris, com el vescomtat de Castellbò, que comprenia els cinc quarters de Castellbò, Ciutat, Organyà, Rialb i Tírvia.
Piflorit
Cim
Cim (2 082 m) culminant, al límit dels municipis de Rialb i Llavorsí (Pallars Sobirà), que separa la Vall d’Àssua de la de Baiasca.
conca de Meià
La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de Balaguer,…
ducat de Maira
Història
Títol concedit a Itàlia per l’emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnuovo, filla del primer marquès de Rialb.
Peguera
Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
la Bastida de Sort
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, situat a 742 m d’altitud, entre Sort i Rialb de Noguera.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí
Timoneda
Església de Santa Eulàlia de Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
comtat de Castelnovo
Història
Títol napolità concedit el 1719 per l’emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa
, marquès de Rialb.
Sant Marc
Ermita
Ermita del municipi de Peramola (Alt Urgell), a l’W de la vila, damunt la muntanya de Sant Marc (1 080 m), límit amb la Baronia de Rialb (Noguera).
Rodés
L’església de Rodés (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Surp, a 1 091 m alt., en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial Sant Vicenç depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix