Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
Bartomeu Blanch i Castells
Música
Compositor.
Fou escolà de Montserrat 1824-32, deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell Organista a Cardona 1832, mestre de música a Berga, mestre de capella a Terrassa 1850 i, entre el 1857 i el 1865, a Montserrat, d’on passà a l’Amèrica del Sud L’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell
ducat de Sessa
Història
Títol concedit al regne de Nàpols per Ferran el Catòlic a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799
Reial Guàrdia Catalana
Història
Regiment regular d’infanteria, creat pel primer Carles III a Barcelona, el 15 de novembre de 1705.
Antoni de Peguera i d’Aimeric en fou nomenat coronel Es distingí en la defensa de Barcelona durant el setge de 1706, en la campanya d’Aragó i en les dues ocupacions de Madrid 1706 i 1710 Mort Antoni de Peguera l’any 1707, fou comandat per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla
Joan II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1396-1401).
Fill de Joan I i de Joana d’Aragó , el comtat passà a ell de fet a la mort del pare, encara que el rei Martí I no reconegué la successió Fou fet cavaller en ésser coronat aquest, a Saragossa Es casà amb Elfa de Cardona, filla del comte Hug II, de la qual no tingué descendència
Òdena

Armes dels Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
Pinós

Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…
Navel

La masia de Navel, a Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra i antiga parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
Antoni Móra i Xetmar
Història
Militar
Militar.
Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina