Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
vall de Santa Creu
Alta vall de la Bolzana, estesa en direcció SN, des de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet (del tuc Dormidor, 1.843 m, a la serra d’Escales, límit amb el Conflent) i les Corberes, que obliguen el riu a prendre la direcció WS.
Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló
uraninita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’urani, UO2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en forma de cristalls cúbics i octaèdrics, i també en masses La seva duresa és de 5 a 6, i la densitat de 10,95, la qual disminueix en passar l’U + 4 a l’U + 6 per oxidació Presenta un esclat submetàllic o mat i té un color fosc o negre És gairebé opac N'hi ha jaciments a Joachimsttal Bohèmia i també a Baviera, Noruega, Suècia, Katanga i Andalusia a Catalunya n'hi ha alguns de poc importants, com els de Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Una varietat és la pechblenda
l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
Joaquim Vilaseca i Rivera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924
Samuel Capó i Ferrer
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu
Francesc de Tamarit i de Rifà
Història
Militar
Militar i polític.
Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…
Arxiu Històric de Tarragona

Seu de l’Arxiu Històric de Tarragona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines i llibres d’Enquadernacions Estela Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, les administracions locals, districtes notarials, comptadories d’hipoteques, institucions cambres agràries, instituts de batxillerat, centres penitenciaris, centres religiosos monestir de Santes Creus, comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt i parròquies de la Guàrdia…
Pere de Queralt
Història
Templer, dit també Pere de Timor.
Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…
Sant Pere d’Aguiló
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques
el Riu
Barri
Barri del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), prop del Besòs.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina