Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
arpelles
Agronomia
Eina amb dues o més pues disposades com les dels arpiots o les d’un rampí, que serveix per a remoure pedres, remenar fems, etc.
trepant
Oficis manuals
Eina de tall que treballa per rotació, tal com la broca, la barrina, etc, i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides.
tubet
Tecnologia
Eina emprada per a reblar claus, especialment l’emprada pel mestre d’aixa per a reblar els claus de les taules de les embarcacions de fusta.
estampidor
Oficis manuals
Eina de ferrer i llauner, en forma de barra de ferro amb un clot en un extrem, que hom empra per a fer entrar els reblons.
bornador
Oficis manuals
Eina de boter que serveix per a fer forats i consisteix en una serra tubular en la qual va endollat un mànec en forma de T.
contrapunxó
Disseny i arts gràfiques
Eina, en forma de punxó, que té gravades en relleu les parts interiors d’una lletra o d’un motiu, emprada per a marcar el punxó.
encenall
Tecnologia
Cadascun dels trossos prims de fusta que es fan quan hom la treballa amb el ribot o altra eina semblant i que surten enrotllats en espiral.
esbravador
Tecnologia
Eina d’acer corbada, acabada en tall i proveïda d’un mànec, emprada per a treure el perfil o fer recta la rebava de la sola.
filaberquí
Filaberquí
Tecnologia
Eina per a foradar que consisteix en una manovella en un dels extrems de la qual hi ha la nou (o portabroques) per a subjectar-hi la broca i en l’altre un pom que gira boig i que serveix per a empènyer l’eina amb una mà mentre amb l’altra hom la fa giravoltar.
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…