Resultats de la cerca

Ha promogut una àmplia sèrie de cursets, conferències, viatges d’estudi, etc, així com contactes amb grups estrangers similars El 1957 promogué la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, i el 1959 la d’una escola de secretariat del CICF, així com un Patronat d’Acció Social Ciutadana per a la creació de centres escolars als suburbis

Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Montpeller, i a l’Escola d’Enginyers de Terrassa, on es doctorà en enginyeria tèxtil Redactor d' Ingeniería Textil 1952, de Publicaciones Técnicas Textiles 1955 i de la part castellana d’un diccionari tèxtil multilingüe 1965 collaborà també a Boletín Textil Internacional

Les seves característiques són determinades per diversos factors facilitat de comunicacions centrals nuclears a Tarragona, fàbrica Ford a Almussafes, proximitat de les primeres matèries País Basc, vall del Rin, abundància de mà d’obra especialitzada o barata indústria llanera de Terrassa, indústria conservera de Múrcia, facilitats aranzelàries plans de desenvolupament, voluntat del poder polític avions Concorde a Tolosa de Llenguadoc, nucli industrial al voltant de Madrid, etc

Estudià retòrica i filosofia, fou notari públic de Mallorca 1621, escrivà de Baltasar de Borja i de Juan de Santander, i arxiver perpetu de Palma 1644 Deixà inèdites unes Memòries diàries del 1612 al 1647, on trobem notícies de caràcter civil, amb predomini de les que fan referència a esdeveniments luctuosos  Àlvar Campaner i Guillem Terrassa se’n serviren per a les seves obres històriques

Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigny 874, pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraven en ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí

Dirigí i administrà les revistes La atmósfera 1892-94, dedicada a la meteorologia, i La fotografía práctica 1893-1908, que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’Estat espanyol Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa 1908-30 Publicà Compendio de electroquímica 1927 i Electroquímica general 1927 El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el míldiu i l’oïdi

És situat en el vessant d’un esperó rocós en el qual s’habilità una terrassa artificial, on es construí un pòrtic sostingut per pilars amb decoració pintada i amb cranis humans encaixats a la cara externa A l’interior del pòrtic hi havia almenys quatre estàtues de guerrers asseguts de grandària natural, que segurament representaven els caps de les aristocràcies locals Fou destruït violentament al principi del s II aC

La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí

És situada sobre una baixa terrassa de la vora esquerra de la Weisse Elster, important via fluvial S'ha beneficiat de la presència de recursos miners al nord i a l’est Altenburg, per la qual cosa ha esdevingut un important nucli industrial Les indústries més notables són la tèxtil, l’electrotècnica i la fabricació d’instruments de música Hi destaca un conjunt monumental dels ss XVI-XVIII

Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968