Resultats de la cerca

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Professor de la Yale University 1938-83 Especialitzat en arquitectura moderna espanyola, publicà Arquitectura de los siglos XVII y XVIII Ars Hispaniae , 1957 —amb Martin SSoria—, Art and Architecture in Spain and Portugal and their American Dominions, 1500-1800 1959 i Building the Escorial 1982 També estudià l’art precolombí The Art and Architecture of Ancient America 1962 i Studies in Classic Maya Iconography 1962

Els ciutadans es poden adreçar a l' ombudsman perquè els defensi en el seu nom Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l’any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia

Proveïdor de la marina durant el Directori i banquer del govern 1800, negocià 1817 amb els britànics un préstec que permeté al govern francès el pagament de la indemnització de guerra, administrà l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya i ajudà financerament la causa absolutista a Portugal i a Espanya tanmateix, fou empresonat dues vegades 1809-14 i 1825 per les seves irregularitats

Obtingué popularitat com a galant en pellícules de producció espanyola Dónde vas, Alfonso XII , 1958 Vacaciones en Mallorca , 1959 La verbena de la Paloma , 1963 Varietés , 1971 etc Posteriorment actuà en altres papers Las largas vacaciones del 36 1975, Nosotros que fuimos tan felices 1976, La leyenda del tambor 1981, Suspiros de España y Portugal 1995, Tranvía a la Malvarrosa 1996, etc Treballà també en produccions televisives

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

El 1576 s’installà a Portugal, on desenvolupà un important paper en la renovació de l’arquitectura d’aquest país Són d’ell els aqüeductes de Tomar i Vila do Conde, els plans de les esglésies de São Roque i São Vicente de Lisboa i els de la de l’Espírito Santo a Évora 1590 Hom li atribueix també l’antic palau episcopal de Coïmbra

Era doctor en ambdós drets Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1568, d’on fou prior 1586-87 Fundà a Portugal els monestirs de Scala Coeli Évora, el 1587, i de Val de Misericórdia Lisboa, el 1594 Morí essent visitador de l’orde És autor d’un tractat en portuguès sobre l’oració mental i d’altres obres, manuscrites, sobre oratòria i mística