Resultats de la cerca
Es mostren 3894 resultats
Club del Llibre Català
Literatura catalana
Editorial
Editorial de llibres en català amb seu a Mèxic, fundada per un grup d’escriptors encapçalats per Josep Carner i Miquel Ferrer.
Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, de Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc
Vida Catalana
Publicacions periòdiques
Revista impresa en castellà, editada a la ciutat de Méxic, entre els anys 1945 i 1946, i s’en publicaren nou números.
Tenia com a finalitat adreçar-se als mexicans per fer-los conèixer la realitat de Catalunya des d’un punt de vista favorable al dret a l’autodeterminació Fou dirigida pel polític Ramon Peypoch Hi collaboraren Vicenç Guarner, Miquel Ferrer, Joan Ventura i Sureda, Pere Bosch i Gimpera, Carles Esplà i Josep MBatista i Roca, entre d’altres
cultura de Tlatilco
Cultura arcaica de la vall de Mèxic, les restes arqueològiques de la qual han estat datades dels volts del primer mil·lenni aC.
Entre d’altres centres culturals contemporanis, destaca pel desenvolupament de la seva civilització, manifestada amb figuretes —generalment antropomorfes ballarines, acròbates, sacerdots— trobades al cementiri de la ciutat, d’una finura sense parió a les cultures veïnes El fet que hom hi pugui trobar influències olmeques i de la costa atlàntica planteja encara el problema de saber com tingueren lloc conquesta militar, dominació d’una minoria aristocràtica o d’un altre tipus
Tijuana
Ciutat
Ciutat de l’estat de la Baixa Califòrnia Nord, Mèxic, a 5 km de la desembocadura del riu de Las Palmas al Pacífic.
Indústries alimentàries i artesanes La seva principal font d’ingressos és el turisme Per raó de la seva proximitat a la frontera amb els EUA, hi entra una gran quantitat de població flotant nord-americana
Nayarit
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat entre la Sierra Madre Occidental a l’E, el Pacífic a l’W i la serralada Neovolcánica al S.
La capital és Tepic País muntanyós, té les màximes altituds a la serralada sud Sanjuán, 2 300 m Ceboruco, 2 164 m El clima és càlid i humit a la costa de 20° a 25°C i una pluviositat superior als 1 000 mm i fred i sec a l’interior 15°C i 200-300 mm El riu més important és el Grande Santiago L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hi ha mineria a les muntanyes, però la indústria és poc desenvolupada Fins el 1917 rebé el nom de Territorio Federal de Tepic
tarasca
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita al NW de l’estat de Michoacán (Mèxic), a la regió dels llacs, prop de Pátzcuaro.
La seva cultura —reflectida en la Relación de Michoacán , crònica del s XVI— és mantinguda en gran part per la població actual uns 50 000 individus Són excellents artesans treballen l’os, la fusta i la laca
zoque
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi que habita al sud de Mèxic, des de Chimalapa (Oaxaca) fins a Tuxtla-Gutiérrez (Chiapas) i Villahermosa (Tabasco).
Els zoques actualment són uns 20 000
pulque
Alimentació
Beguda alcohòlica (6-8% d’alcohol) obtinguda per fermentació del suc ensucrat de l’atzavara, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central.
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…