Resultats de la cerca
Es mostren 4338 resultats
Mur

Armes dels Mur
Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…
Urgellia

Portada del primer número d'Urgellia
Publicacions periòdiques
Revista de publicació anual, que té per subtítol Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Fundada el 1978 i dirigida per Cebrià Baraut i Obiols, és l’òrgan d’expressió de la Societat Cultural Urgellitana Publica estudis d’investigació històrica, texts antics inèdits i bibliografies
la Torrassa
Castell
Antic castell del municipi d’Espot (Pallars Sobirà), prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa , la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa , amb una potència installada de 6 300 kW/A i una producció mitjana de 14 200 000 kWh
la Rua
Llogaret
Llogaret (1 109 m alt.) del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a l’extrem oriental del terme, damunt el curs engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella
Pui de l’Anell
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), dins l’antic terme d’Orcau, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner
el Prat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Prat) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Figuerola d’Orcau, prop de la vila.
És esmentat ja al s XVII
la Plana de Mont-ros
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell
Pernui
Despoblat
Despoblat del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat en un coster, a 1 027 m alt., al vessant occidental del pic de l’Orri, damunt la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Germà depèn de la parròquia de Sort
serra de Niarte
Serra
Alineació muntanyosa que des del puig de Cassibròs (2 085 m) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós, al Pallars Sobirà.
Montsor
Despoblat
Despoblat recent del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), situat en un coster, a 1 218 m alt., al vessant meridional de la serra de Peracalç.
La seva antiga església parroquial és dedicada a santa Maria