Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Jowzjān
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Sheberghān 19 969 h est 1982
Helmand
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Lashkar Gah 22 707 h est 1982
Stanley A. McChrystal
Militar
Militar nord-americà.
Nomenat general, particià en la guerra del Golf Pèrsic del 1991 i la de l’Iraq del 2003 Al juny del 2009 fou nomenat per comandar la Força Internacional d’Assistència i Seguretat ISAFS i alhora el contingent de forces militars dels EUA que operen a la guerra de l’Afganistan Fou destituït com a general en cap de les forces militars a l’Afganistan pel president Obama després de les seves declaracions sobre la política exterior de la Casa Blanca a l’Afganistan, en les quals criticava el vicepresident Joe Biden i l’assessor en matèria de seguretat de la Casa…
Tadjikistan
Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
Quetta
Ciutat
Capital de la província del Balutxistan, Pakistan.
Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig
durranita
Història
Individu d’una tribu d’Afganistan.
A partir del 1747, que ocupà el tron afgà Aḥmad Shāh dit Durrānī “perla de les perles”, els membres de la tribu abdalita a la qual pertanyia anaren substituint aquest nom pel de durranita