Resultats de la cerca

Deixeble d’Édouard Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, es doctorà amb Études de dialectologie landaise —acompanyats d’un Petit Atlas linguistique d’une région des Landes — i Recueil de textes des anciens dialectes landais Fou professor de filologia romànica i de lingüística general a la Universitat de Montpeller 1911-13 i a la Sorbona 1933-47 Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, acollí amb interès les noves teories lingüístiques Entre els seus nombrosos treballs destaca Linguistique et dialectologie romanes problèmes et méthodes 1923 Des del 1921…

Fundà la Revue Fantaisiste 1859, precursora del parnassianisme Decadentista, les seves obres contenen una gran dosi d’erotisme Publicà poesia Philomela , 1864 Odelettes guerrières , 1871 Contes épiques , 1872 Le soleil de minuit, 1876 Soirs moroses , 1876, obres en prosa Histoires d’amour , 1868 Les folies amoureuses , 1877 La vie et la mort d’un clown , 1879 i drames Scarron , 1905

Anà a París 1921, on treballà amb Köchlin Destacà especialment en l’àmbit del ballet, amb Les Forains 1945, La dame aux camélias 1956, etc També escriví una Symphonie expiatoire 1945, concerts per a piano, dos quartets per a corda i l’òpera Les caprices de Marianne per al Festival d’Ais de Provença del 1954

Descriví per primera vegada la malaltia infecciosa que porta el seu nom angina de Plaut-Vincent i contribuí a l’obtenció de vacunes i sèrums, especialment contra la gangrena gasosa

Exposà a París al Salon d’Automne i al de la Société Nationale, on el 1913 presentà Le désespoir Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol Participà en l’Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L’esforç i Cap de vell , i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació , que a la seva mort fou installada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l’Exposició Internacional del 1929

Deixeble de Marsick al conservatori de París, obtingué el primer premi el 1896 Féu una brillant carrera internacional El 1905 formà un trio excepcional amb Pau Casals i ACortot El 1943 fundà amb MLong un concurs biennal d’execució musical piano i violí, que porta el seu nom Morí en un accident d’avió

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

Deixeble de Fauré, succeí Paul Dukas 1935 com a professor del conservatori de París És autor de la cantata Alcyone 1902, del mimodrama Orphée 1914 i de l’òpera Cantegril 1931, basada en un text de Raymond Escholier

Paisatgista de l' escola de Barbizon , recercà efectes de contrallum, aconseguits amb una factura ràpida i economia de colors, fonamentalment verds i ocres És autor de Gossos al bosc Louvre i Proximitat de la tempesta 1871, Museu Puškin, Moscou, i influí sobre molts altres pintors

Típic exemple de viatger romàntic, recorregué, entre altres llocs i normalment acompanyat pel baró Taylor, França, el Pròxim Orient i la península Ibèrica 1833 i 1835-37, on anà a adquirir quadres per al Louvre Collaborà, des del 1827, en l’obra de Taylor Voyages pittoresques et romantiques dans l’ancienne France Les seves vistes, fidels i eclèctiques, es beneficien d’una gran sensibilitat i d’una habilitat extraordinària en el dibuix i l’aquarella