Resultats de la cerca
Es mostren 1316 resultats
Salvador Pons i Torres
Historiografia
Cristianisme
Religiós augustinià i historiador.
Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos
Frederic Faura i Prat
Meteorologia
Cristianisme
Meteoròleg i eclesiàstic.
Estudià a Vic, i el 1865 ingressà a la Companyia de Jesús Passà a les Filipines 1866-71, i completà estudis a Europa Tornà a les Filipines, on dirigí l’observatori meteorològic de Manila S'especialitzà en la previsió dels grans ciclons que afecten l’arxipèlag i creà un baròmetre aneroide adaptat al clima Muntà 24 estacions meteorològiques Diversos països veïns sollicitaren les seves informacions meteorològiques amb caràcter regular Assistí als congressos meteorològics de París 1889 i Chicago 1893 La persecució de Rizal, amic seu, amargà els seus darrers mesos de vida
Fernando Zobel de Ayala y Montojo
Pintura
Pintor filipí.
Estudià a les Filipines, Espanya, Suïssa i els EUA Harvard, on residí com a investigador bibliogràfic 1949-51 El 1951 exposà per primera vegada a Boston, i s’establí a les Filipines 1951-60, on exposà les seves obres També participà en excavacions arqueològiques, i fou director del Museo de Bellas Artes de Manila Anà a residir a la península Ibèrica, l’any 1961, on creà, a Conca, el primer Museo de Arte Abstracto, amb una mostra de les obres dels artistes més representatius Conreà, a més de la pintura, l’aquarella, el dibuix, el gravat i la fotografia La seva obra…
Remigi Moltó i Díaz Berrio
Història
Militar
Militar.
Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella…
Gloria Macapagal-Arroyo
Política
Política filipina.
Filla de l’expresident filipí Diosdado Macapagal, el seu nom de soltera era Gloria Macaraeg Macapagal Estudià a la Universitat de Georgetown EUA Doctorada en economia el 1985 per la Universitat de Filipines, un any després es casà amb l’economista José Miguel Arroyo Del 1977 al 1987 exercí la docència en diverses universitats, i el 1987 la presidenta Corazón Aquino la incorporà al departament de comerç i indústria, del qual esdevingué subsecretària el 1989 El 1992 inicià la carrera política i fou elegida senadora pel partit Lluita per unes Filipines Democràtiques El…
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i…
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
illes Spratly
Conjunt d’un centenar d’illes i illots de menys de 5 km2 totals dispersos en una àrea d’uns 250.000 km2 de la mar de la Xina Meridional.
És una de les àrees pesqueres més riques del planeta, i el subsol és considerat abundant en petroli i gas natural És també una de les zones amb una navegació comercial més intensa del món Durant la guerra freda, la presència de les flotes nord-americana a les Filipines i soviètica al Vietnam n’impediren la reivindicació Al final de la dècada de 1980 el Vietnam, Malàisia, les Filipines, Taiwan, Brunei i la Xina començaren a reclamar-ne la sobirania El 1988 tingué lloc un enfrontament naval entre la Xina i el Vietnam i, malgrat que el 1992 la Xina i l’ASEAN a la qual…
electrocució
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica de voltatge mitjà al condemnat.
És emprada en alguns estats dels EUA, a Taiwan i a les Filipines
granota voladora

Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda