Resultats de la cerca

Tingué lloc a Algesires des del 16 de gener fins al 7 d’abril de 1906, amb l’assistència de representants d’Alemanya, França, Àustria, Hongria, Bèlgica, Espanya, els EUA, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Suècia i el Marroc Espanya, associada secretament als francesos en llur “penetració pacífica” dins el Marroc, féu costat a la Gran Bretanya i a França, interessades a confirmar llur privilegiada situació, i aconseguí el reconeixement dels seus dominis al Rif, el control dels ports de Larraix i Tetuan Tànger compartit amb França i la participació a la banca…

S'educà a França i es llicencià a la Sorbona en psicologia social La seva narrativa explora tant el desarrelament de l’emigració magribina com l’impacte d’Occident en el món de tradició islàmica Ha publicat les novelles Harrouda 1973, La réclusion solitaire 1976, Moha le fou, Moha le sage 1978, La prière de l’absent 1981, La nuit sacrée 1987, premi Goncourt, Jour de silence à Tanger 1988, L’angle aveugle 1992, La nuit de l’erreur 1997, L’auberge des pauvres 1999, Cette aveuglante absence de lumière 2000, premi Impac de Dublin, Sur ma mère 2008 i Au Pays 2009, els assaigs Le racisme expliqué à…

El 1998 rebaixà fins a 32600 minuts el rècord dels 1 500 m Aconseguí dues medalles d’or als Mundials d’Atenes el 1997 i de Sevilla el 1999 Obtingué la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Sydney del 2000, i d’or als campionats del món d’Edmonton del 2001

Fou deixeble d’ACasella Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique Fou un dels fundadors del grup Zodiaque 1947-50, que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa Sovint inclogué en les seves obres allusions de…

De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses universitats…

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i des del 2004…

S'ha interessat pels temes relacionats amb el subdesenvolupament Les pays sous-développés 1959, Ibn Khaldum naissance du Tiers Monde 1966, Géographie des pays sous-développés 1965 i 1976, Unité et diversité du Tiers Monde 1980, etc A partir de la seva incorporació a la càtedra de la Sorbona 1976 ha desenvolupat una crítica a la geografia tradicional que l’ha fet un dels capdavanters de la geografia radical La geographie ça sert d’abord à faire la guerre, 1976 i el seu ressò s’ha estès a partir de la revista Hérodote Entre les seves darreres obres publicades cal esmentar Expérience et absolu…

Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús

Collaborador de la revista Insula Escriví  Hombres de acero 1935, Por la orilla del tiempo 1954, El haz y el envés primera edició en francès el 1960, document sobre la vida política i social de l’Estat espanyol entre el 1945 i el 1954, i Semana de pasión 1976, del mateix to

A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment, treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona novella, La…