Resultats de la cerca

Els seus membres més destacats foren Ignasi Dzialyń'ski 1754 — 1797, que prengué part en les lluites de Tadensz Kościuszko i fou líder de la insurrecció del 1794 Adam Tit Dzialyń'ski 1795 — 1861, gran patriota polonès, participà en la revolta del 1830 l’any 1850 fou l’únic diputat polonès a la cambra dels estats fundà la societat d’amics de les ciències i publicà Collecció de lleis lituanes del 1380 al 1529, Història del rei Miquel , etc el 1859 fou elegit diputat del parlament alemany i Joan Dzialyń'ski 1832 — 1880, fill de l’anterior, que fou el darrer membre de la família l’any 1862 fou…

Pressionat pel govern britànic, que volia evitar l’extensió de la guerra, i davant la divisió de l’opinió pública, el president francès Léon Blum proposà, el 25 de juliol de 1936, la no-intervenció de les potències i demanà l’adhesió al Comitè a la Gran Bretanya, els EUA, Itàlia, Alemanya, l’URSS, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Polònia Malgrat les adhesions, el Comitè no pogué evitar l’ajut italià, alemany i portuguès al general Franco, i el soviètic, unit als voluntaris, a la República Les patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, però…

El capital del banc era format per les aportacions dels estats fundadors URSS, RDA, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Bulgària, Romania i Mongòlia i, posteriorment, Cuba 1974 i el Vietnam 1977 La creació d’aquest banc significà un nou intent d’aplicació sistemàtica de les relacions multilaterals quan un país exportava, el banc abonava l’import en el seu compte i el carregava en el compte del país importador Bé que en teoria cada estat havia de mantenir el seu compte equilibrat, de fet, el bilateralisme fou preponderant i les compensacions representaren una part molt petita dels…

D’origen escocès participà en les guerres contra Turquia 1788-89, Suècia 1790 i Polònia 1792-94 Es destacà sobretot en les guerres napoleòniques Intervingué a la batalla de Pułtusk i fou ferit a la d’Eylau 1806 Després d’exercir el càrrec de ministre de la guerra 1810, li fou donat el comandament del principal exèrcit que s’enfrontà a la invasió napoleònica de Rússia 1812, davant la qual adoptà la tàctica, molt discutida en el seu temps, d’evitar combats decisius i de replegar-se profundament Participà en les batalles de Borodino, Dresden, Kulm i Leipzig Cap de l’exèrcit…

Estudià al seu país i a Alemanya Visqué a Moscou, Polònia, a França i a Anglaterra, i el 1939, s’installà definitivament als EUA Després de la guerra, treballà al Strategic Bombing Survey i al Federal Reserve Bank A partir del 1949 fou professor de la Universitat de Stanford El 1957 publicà The Political Economy of Growth , anàlisi marxista sobre el dualisme capitalisme monopolista — països subdesenvolupats El 1960 viatjà a Cuba i es declarà públicament partidari de la revolució cubana Des del 1957 treballà, en collaboració amb Paul MSweezy, en la seva obra principal Monopoly…

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i, des del 2016…

Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran de la crisi…

Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els Països Baixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim…