Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Mateu Culell i Aznar
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador.
Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona
Alfons d’Aragó
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou…
Agustín Núñez Delgadillo
Cristianisme
Carmelità.
Fou professor a Alcalá Lullista fervent, ensenyà l’art lulliana a les universitats de Còrdova, Granada, València i Saragossa, on creà una nova càtedra Famós predicador, volgué demostrar la utilitat de l’art lulliana en la predicació religiosa Tabla para predicadores Dels seus escrits, alguns publicats pòstumament, cal destacar Breve y fácil declaración del artificio luliano Alcalá, 1622 Representa un brot tardà del lullisme universitari castellà
Julio Martínez Santa Olalla
Prehistòria
Prehistoriador castellà.
Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica 1941 i 1946 i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears
Francisco López de Gómara
Cronologia
Història
Cronista castellà.
Secretari i capellà d’Hernán Cortés, acompanyà aquest a l’expedició d’Alger Bé que no anà mai a Amèrica, escriví una Historia general de las Indias y conquista de México Saragossa 1552, sobre dades que Cortés li facilità L’obra, plena d’inexactituds, exagera el paper de Cortés en la conquesta Com a rèplica a aquesta interpretació, Bernal Díaz del Castillo escriví la seva famosa obra
Mošé ben Šem Ṭob Gabbay
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
Cunyat de Šim'on ben Ṣemaḥ Duran Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein Algèria, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Šělomó de Piera L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Raši És autor també d’una poesia religiosa
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
Eulàlia Rodon i Binué
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la Universitat de Saragossa El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l’Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña 1957 Representà oficialment l’Estat espanyol en diversos congressos internacionals Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna
Sanç d’Ull
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí-Sogorb.
Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina