Resultats de la cerca
Es mostren 4338 resultats
fill de la Sagrada Família
Educació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Tremp (Pallars Jussà) en 1870-71 pel sacerdot Josep Manyanet i Vives, orientada a l’ensenyament de la joventut, predicació de missions i altres ministeris eclesiàstics.
El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…
hostal de les Moreres
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l’antic terme de Covet.
Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX
Montsaliente
Cim
Cim (2 882 m) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (Alt Àneu) de la conca de l’Abellar (Espot), al Pallars Sobirà, al S del coll de Sant Maurici.
Virós
Antic poble
Borda
Grup de bordes i antic poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al S del terme, a 1.250 m alt., al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839
estanys del Vedo
Estany
Grup d’estanys a la capçalera de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo
.
L’emissari, el barranc del Vedo , aflueix al riu de Tavascan
baronia de Bellera
Localitat
Jurisdicció feudal pertanyent, ja al s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra
Estaron
Església de Sant Sebastià d’Estaron
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca.
La seva església parroquial Sant Sebastià depèn de la d’Aidí
barranc de l’Espona
Barranc
Curs d’aigua del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), que travessa l’antiga quadra de l’Espona, actualment despoblada i desaigua a la Noguera Pallaresa davant la desembocadura del riu de Gavet.
L’església era dedicada a la Santa Fe
la Mancomunitat dels Quatre Pobles
Territori comú a les terres d’Esterri d’Àneu, València d’Àneu, Sorpe i Son (Pallars Sobirà), a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de la Bonaigua.