Resultats de la cerca
Es mostren 4338 resultats
pic de Montareny
Cim
Cim (2 618 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (Lladorre) i de Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny
.
Besan

BesanEsglésia de Santa Maria
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a l’antic terme d’Ainet de Besan, a 1.160 m d’altitud, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2.160 m alt.).
Església romànica de Santa Maria
Basturs
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat a 642 m d’altitud, a la conca de Tremp, a 3 km d’Orcau, al sud-est, a la dreta del riu d’Abella, vora el qual hi ha l’antic castell de Basturs .
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Julià
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi envoltat pel…
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
Almacelles

Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
Cendrosa
Sector occidental del circ de Saboredo
, a la capçalera de la Garona de Ruda, al límit entre els termes de Salardú (Vall d’Aran) i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els Estanys de Cendrosa
(amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Cendrosa 2 492 m alt separa aquesta vall de la d’Aigoamòg
Sant Quiri de Sas
Santuari
Santuari del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791 m alt., al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
Sant Quir
Cim
Cim (1 791 m alt.) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs), dins el municipi de Soriguera (Pallars Sobirà); al vessant meridional hi ha el poble de Freixa; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.