Resultats de la cerca

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Féu el pelegrinatge a la Meca i residí a Còrdova, Saragossa, València i Almeria La seva obra geogràfica Nizām al-marǧan fi-l-masālik wa-l-mamālik , recentment publicada, és especialment valuosa per les dades que conté sobre el període de les taifes i, sobretot, per les referides a l’agricultura, el comerç i les finances En la de València, inclou la descripció més antiga de la ciutat

Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa

Successor d’'Abd al-Raḥmān I, derrotà el seu germà Sulaymān, que pretenia el poder a Toledo, i hagué de sufocar amb l’ajuda del muladí Mūsà ibn Fortun una rebellió a la Frontera Superior, de Saragossa a Tortosa Féu diverses incursions contra el regne astur Àlaba el 791, Galícia i Oviedo el 794, i Astorga el 795 i contra Carlemany saqueig de Girona, el 793, i dels voltants de Narbona

És autor, amb el mestre d’obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona des del 1868 de la Mercè encarregada el 1516 pel futur vicecanceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven Hom el sap actiu a Saragossa el 1559 El cognom apareix també amb la grafia Duclaux

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

És autor de la breu composició Puis vei lo món és vengut en tal cas , sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896 i conservada Cançoner de Saragossa Bibliografia Espadaler, Antoni M “La Catalogna dei re”, dins Boitani, Piero Mancini, Mario i Varvaro, Alberto dir Lo spazio letterario del Medioevo 2 Il Medioevo Volgare 1 La produzione del testo Tom 2 Roma, Salerno Editrice, 2001

Lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229 La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de Mossèn Antoni Maria Alcover

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas