Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
parc nacional de Monfragüe

Sector del parc nacional de Monfragüe
© Jaime Cerezo / Fotolia.com
Espai natural
Zona de la província de Càceres, Extremadura, de 17 852 ha d’extensió, envoltada per dues serres entre les quals passa el Tajo.
És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial
Marcos Pérez Jiménez
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya
Silvestre Pérez
Arquitectura
Arquitecte aragonès, un dels millors representants del neoclassicisme hispànic.
Collaborà amb Josep Bonaparte, però també amb Ferran VII d’Espanya Treballà sobretot al País Basc ajuntaments de Sant Sebastià, Bermeo, Motrico i Durango Teatre Principal de Vitòria, avui desaparegut, i antic Hospital d’Achuri Bilbao Es conserven també molts projectes seus de gran importància
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
marquesat de Dénia
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1484 per Ferran II a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz.
Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli Amb grandesa d’Espanya reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma quan aquest fou concedit a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
marquesat de Castelo Rodrigo
Història
Títol senyorial portuguès concedit el 1598 a favor de l’ambaixador Cristóbal de Moura e Távora (mort el 1613), virrei de Portugal, comte de Castelo Rodrigo (1594) i de Lumiares.
El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real
marquesat de Castelar
Història
Títol concedit al ducat de Milà, el 1693, a Baltasar Patiño y Rosales, comte de Belvedere, secretari d’estat de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó.
La grandesa d’Espanya fou concedida el 1725 al seu germà, el ministre de Felip V José Patiño y Rosales , i fou annexada al marquesat el 1750 a favor del segon titular i nebot dels predits, Lucas Fernando Patiño i Visconti, capità general d’Aragó
conferència de Madrid
Història
Reunió diplomàtica celebrada del maig al juliol del 1880 a Madrid per determinar la situació del Marroc enfront de les potències colonials.
La Gran Bretanya, a la qual feu costat Espanya, aconseguí una limitació de la penetració francesa i italiana i un augment de l’autoritat del soldà sobre certes tribus de l’interior Aquest tractat fou observat fins a la conferència d’Algesires, del 1906
Martí Cama i Prats
Industrial.
Continuà els negocis tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París
Bibliotheca Hispana Nova
Repertori biobibliogràfic, per ordre alfabètic de noms de pila, dels escriptors de la península Ibèrica des del 1500 fins a l’època de l’autor, redactat per Nicolás Antonio i editat a Roma el 1672.
Al final de l’obra hi ha les addicions, una notícia d’escriptors hispànics i d’estrangers que han escrit en castellà o sobre Espanya Fou reeditada el 1788, juntament amb la Bibliotheca Hispana Vetus , amb incorporació de les correccions fetes per l’autor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina