Resultats de la cerca

Fundada l’any 1984, recull bona part de la tasca realitzada pels investigadors del mateix centre Entre els autors que hi collaboren cal esmentar Anna Cabré, Isabel Pujadas, Àngels Torrents, Enric Mendizàbal, Andreu Domingo, Daniel Devolder, Montserrat Solsona, Julio Pérez, Juan Antonio Módenes, Rocío Treviño i Socors Sancho

Canonge d’Elna Rosselló, fou enviat a Roma el 1657 per sollicitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, i s’hi establí d’una manera definitiva És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat

Encapçalà des dels primers anys del segle el socialisme manacorí regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma

Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell 1662-63 És autor de villancicos, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello

Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat 1786, d’on havia estat escolà Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages

L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta al s XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara

Publicat en castellà 29 de setembre de 1856 — 23 de juny de 1857, inserí poesies en català, entres elles la famosa A la Verge de Montserrat , del mateix Balaguer El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions

El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola

Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un Magnificat i d’un Libera me de la missa de difunts A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat del monestir

Feu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona Feu collaboracions poètiques i periodístiques a La Renaixensa  i La Veu del Montserrat , entre d’altres El 1923 publicà Versos cristians   Als anys vint, s’aplegaren les seves Poesies , de tema religiós, en un quadern de la collecció “Lectura Popular”