Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
comtat de Salces de Ebro
Història
Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l’entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo.
La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari Salces, Santander El seu net i tercer titular Ricard Conde i Rosales , ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d’Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional
comtat de Real
Història
Títol concedit el 1599 (confirmat el 1604) a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
(abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893
Óscar Freire Gómez
Ciclisme
Ciclista cantàbric.
El 1998 s’incorporà al ciclisme professional Campió del món de fons en carretera el 1999, el 2001 i el 2004, aquest últim any també aconseguí la Milà-San Remo El 2000 guanyà dues etapes de la Volta a Espanya i el 2002, una etapa del Tour
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
mercat borsari continu
Economia
Tipus de mercat borsari en què la cotització és feta contínuament (o en intervals molt breus), en funció de l’arribada de les ordres i amb l’enregistrament dels preus successius durant la sessió que té una duració llarga.
Ha estat possible d’establir-lo França, 1986 Espanya, 1988 mercès a l’assistència per ordinador dels processos borsaris Els seus avantatges són més eficàcia menys cost i més rapidesa, més eficiència total transparència, i més amplitud la telemàtica permet la interconnexió borsària estatal i internacional
comtat de Baños
Història
Títol concedit el 1621 a Sancho Martínez de Leiva y Suárez de Mendoza, primer marquès de Leiva, capità general dels galions de Nàpols.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1691 al seu net Pedro de la Cerda y Leiva El títol passà als Coloma, comtes d’Elda, als Fernández de Córdoba, comtes de Teba, als Portocarrero, comtes de Montijo, als Fitz James Stuart, ducs d’Alba, i als Mitjans
marquesat d’Ariza
Història
Títol concedit el 1611 a Francesc Rebolledo de Palafoix i de Perellós-Pròixida, baró de Calp, Benissa, Cotes, Altea i Teulada, al País Valencià.
El castell i la senyoria d’Ariza Aragó foren venuts per Pere III, el 1381, a Guillem de Palafolls El cinquè marquès, Juan Antonio Rebolledo de Palafox y de Zúñiga, fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721 El títol passà als ducs d’El Infantado
Gaspar de Silva-Mendoza y de Sandoval
Història del dret
Administrador castellà.
Vuitè comte de Galve Fou virrei de Nova Espanya 1688-96 Durant el seu virregnat, reprimí una rebellió popular a la capital, motivada per la fam 1692, refermà la presència espanyola a Nou Mèxic i dirigí la lluita contra els francesos a Louisiana i a la Hispaniola
Carlos Ruiz Camino
Matador de toros mexicà, conegut amb el nom de Carlos Arruza.
Prengué l’alternativa a Mèxic 1940 i la confirmà a Madrid 1944 Famós per la seva manera de clavar les banderilles, torejà, entre altres, a Espanya amb Manolete 1945-46, Perú, Veneçuela i Colòmbia 1946-47 Retirat 1953, reaparegué com a rejoneador 1956 Morí d’accident automobilístic