Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana , l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural Los elementos Escuela Nacional Preparatoria, Mèxic,…

Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1822-33 Fou deixeble del pintor Salvador Mayol A Roma, estudià amb Tommaso Minardi 1833, que el formà estèticament en l’escola purista, també anomenada dels natzarens, i residí amb l’escultor Manuel Vilar del 1834 al 1845, any que aconseguiren, respectivament, les places de director de les classes de pintura i d’escultura de l’Academia de San Carlos, de Mèxic la reorganització que en féu fou de gran importància per al futur de la pintura mexicana 1846-67 El 1868 tornà a Barcelona, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com…

Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la…

Amb el seu germà Domènec Giménez i Botey fundà l’empresa Industrial Cinematogràfica Comercial i Artística ICCA 1934-36 El 1936 fou un dels fundadors del Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona Anà durant la guerra civil a Amèrica per promoure la causa republicana En acabar la guerra s’installà a Mèxic 1939-66, on realitzà diverses exposicions La seva obra Búho , escultura en ciment, formà part de la gran exposició “Obra impresa y obra plástica” dels republicans, organitzada el 1979 al Museo de San Carlos de la ciutat de Mèxic Fou assessor i director artístic…

Neix a la serralada Sangre de Cristo, a l’estat de Nou Mèxic, penetra a l’estat de Texas i desguassa al Río Bravo o Río Grande, ja a Mèxic

Les manifestacions més interessants d’aquest art són el Colonial Style i l’estil hispanocolonial El primer es desenvolupà als segles XVII i XVIII a les colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, i el segon fou una conjunció de les tendències artístiques espanyoles i d’elements precolombins Aquest es desenvolupà durant els segles XVI-XVIII i produí nombroses construccions a Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Equador, el Perú i les Filipines Els estils van del gòtic tardà al neoclàssic, passant pel mudèjar, el plateresc, el renaixement italià i el barroc Són importants el palau…

Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés Dirigí La Tralla del Carreter i Metralla Exiliat a Mèxic d’on retornà el 1907, presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic

Llicenciada en filosofia i diplomada en escriptura, cursà un postgrau en lletres hispanoamericanes Alterna la residència entre Mèxic i Barcelona, i publica la major part dels seus llibres tant en castellà com en català S’ha dedicat a la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual és autora d’ En Jon ja sap anar al lavabo premi Comte Kurt, 2004, El zoo de la Lolita 2004, Negra nit 2006, Tens set dies 2006, M 2006, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 2007, Paraula de calb 2008 i El nen que volia matar 2014, premi Guillem Cifre de Colonya, entre d’altres Ha publicat…

Des de la ciutat d’Azcapotzalco anà dominant la resta de les ciutats rivals, situades a la vall central de Mèxic, fins a unificar l’àrea clau del Mèxic central Els seus dominis assoliren una extensió de cinquanta mil quilòmetres quadrats

Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell El manifest i la nova organització MSEC significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic agost de 1939 L’ideari polític d’aquest nou grup…