Resultats de la cerca

La integraren agrupaments confessionals ja existents, bàsicament l’Agrupament de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Jordi Bonet i Armengol en fou el primer president 1957 Fou membre fundador de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic La seva constitució fou decisiva per al desenvolupament posterior de l' escoltisme als Països Catalans

El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili  i Joaquim

El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate , que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid

Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat

L’església parroquial de Santa Coloma és romànica s XI El lloc és esmentat ja el 940 Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

A més del premi de poesia, hi foren atorgats premis de narració, teatre infantil i assaig breu Joan Triadú en fou el principal organitzador i fou emparat pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, i per l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers El concurs fou substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants

Fou fundada pel jesuïta Ramon Orlandis entorn de l’any 1925 i instituïda formalment per Cipriano Montserrat Roig l’any 1960 Promou l’esperança en el regnat de Crist al món mitjançant la devoció al Cor de Jesús i dóna gran importància a l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux Els seus membres fundaren collectivament la revista Cristianda l’any 1944