Resultats de la cerca

Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan segle XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon

El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred prop de la Molina i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada Pallars Jussà, i segurament el de Tremp Encara era bisbe el 823

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres

Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran 1719 i n'esdevingué governador Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la collaboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852

S'inicià en el catarisme quan aquest sistema religiós ja declinava a les terres llenguadocianes Detingut i empresonat pels inquisidors, s’evadí de les presons de Carcassona i es refugià a Lleida, i després a Sant Mateu del Maestrat, on formà una petita comunitat d’immigrats occitans Fou detingut a Tírvia Pallars Sobirà, amb alguns dels seus adeptes, pels inquisidors catalans fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès, territori pertanyent a l’arquebisbe de Narbona, senyor feudal del dirigent càtar

En morir el seu pare ~960, participà en el govern, conjuntament amb els seus germans Unifred II —el primogènit, mort vers el 979— i Arnau I —el segon, mort vers el 990— després governà personalment el comtat, amb la collaboració de la seva germana Toda, muller del comte Sunyer I de Pallars Sembla que Isarn morí lluitant contra els sarraïns a la batalla d’Albesa 1003 D’una concubina, Garsenda, tingué Guillem II, que el 1011 fou cridat per Toda a regir el comtat

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…