Resultats de la cerca

Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura

Passà successivament al rei, a Montgrí, al paborde i canonges de Tarragona i a l’ardiaconat de Sant Fruitós també de la catedral de Tarragona El seu nom ve de l’extensa badia de Portmany , que s’obre a les seves costes Correspon, encara que no exactament, al terme de Portumany de l’Eivissa musulmana

Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista i a Pont Blau

Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana 1846-64, on organitzà el seminari tridentí El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona Prengué part, a Roma, en el concili I del Vaticà 1869-70

Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut

Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977

El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera francoespanyola, entre Portbou i Cervera El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell 1875 amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França

Fou professor a la Universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona En el tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indicenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli Tarragona 1604, parteix del criteri comú que la missió dels capítols catedralicis en els sínodes era merament consultiva