Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
brotxatge

Detall esquemàtic del brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials,…
burí
Burins per a gravació de fusta, a l’esquerra, i per a gravació de metalls, a la dreta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
índex de sostenibilitat ambiental
Ecologia
Índex creat el 2001 per a poder comparar internacionalment les condicions ambientals.
Era una eina comparativa entre les polítiques mediambientals dels diferents països Presentà el darrer informe l’any 2005 Fou substituït per l’ índex de rendiment ambiental
mosaic territorial
Teoria formulada pel científic Richard T.T.Forman, catedràtic d’ecologia del paisatge de la Universitat de Harvard (EUA), que permet explicar les funcions ecològiques que s’estableixen sobre el territori.
El concepte de mosaic territorial s’utilitza des de fa uns quants anys en la planificació i l’estudi dels processos territorials com una eina per a la planificació
estat de la qüestió
Arxivística i biblioteconomia
Síntesi dels coneixements existents en un moment donat sobre una determinada disciplina o camp del saber.
Es tracta d’una eina bàsica per a la recerca o la innovació científica i tecnològica, que s’elabora a partir de la revisió de les principals aportacions existents fins aquell moment
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…
pla docent
Educació
Instrument que utilitza el professorat per a planificar les assignatures, amb l’activitat de l’alumnat com a eix fonamental.
Per a l’alumnat és l’eina bàsica per a orientar la seva activitat, ja que li serveix per a conèixer la metodologia de l’assignatura, el seu desenvolupament temporal i els criteris d’avaluació
corona
Geologia
Microestructura pròpia de roques magmàtiques i metamòrfiques consistent en una zona de minerals distribuïts radialment al voltant d’un altre mineral.
Pot reflectir tant una cristallització seqüencial com reaccions secundàries entre les dues fases minerals En roques metamòrfiques aquesta estructura constitueix una eina útil per a determinar les condicions de pressió i temperatura durant el metamorfisme
ciment
Tecnologia
Garlopa de més d’un metre de longitud emprada pels boters per a afinar els cantells de les dogues.
L’eina va recolzada a terra per un extrem i, per l’altre, damunt un dospeus el tall de la fulla queda cap amunt, i és la peça el que hom mou per treballar-la
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina