Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Petrograd 1918, s’especialitzà en història social i econòmica de França a l’època de la Revolució Francesa i Napoleó És autor de nombroses obres, com La classe obrera a la Revolució Francesa 1909-1911 i Europa a l’època de l’imperialisme, 1871-1919 1927

Estudià fonamentalment el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics del carboni i del sofre Fou el primer a obtenir cultius de bacteris anaeròbics

Debutà a Nova York el 1911, i introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg Des del 1935 es dedicà exclusivament a la composició amb obres com Lysistrata Suite 1933, Impressions of Chinatown 1917, 20 Waltzes 1955-68 i Tarantella 1958, que provocaren un cert escàndol pel seu agosarament politonal i polirítmic

Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956

El seu treball inclou l’accionisme i la realització de films experimentals, i també desenvolupa una tasca com a teòric d’art i curador d’exposicions La seva formació inclogué estudis de literatura, medicina, lògica matemàtica i filosofia Proper a l’accionisme vienès, realitzà accions especialment al final dels seixanta i durant els setanta Al principi dels vuitanta exercí com a professor, primer a Kassel, després a Halifax i en 1985-89 a la Universitat de Buffalo Entre el 1989 i el 1994 fou director d’estudis a la Städelschule de Frankfurt Assessor artístic en diversos centres, dirigí el ZKM…

Es formà al Dínamo de Kíev, equip amb el qual jugà fins a la temporada 1998-99 Després signà per l’AC Milan, on confirmà la seva condició de jugador de l’elit del futbol europeu Aconseguí la prestigiosa Pilota d’Or el 2004, guardó que concedeix la revista France Football El 2003, també amb l’AC Milan, guanyà la Champions League

Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial És autor d’obres de teatre, contes i novelles Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot ‘Tot passa’, acabada el 1964, publicada el 1970, Za pravoje delo ‘Per una causa justa’, 1952 i Ziz'i sud’ba ‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS Tot passa és una novella escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novelles Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit de Guerra i pau de…

Estudià al seu país i a Alemanya Visqué a Moscou, Polònia, a França i a Anglaterra, i el 1939, s’installà definitivament als EUA Després de la guerra, treballà al Strategic Bombing Survey i al Federal Reserve Bank A partir del 1949 fou professor de la Universitat de Stanford El 1957 publicà The Political Economy of Growth , anàlisi marxista sobre el dualisme capitalisme monopolista — països subdesenvolupats El 1960 viatjà a Cuba i es declarà públicament partidari de la revolució cubana Des del 1957 treballà, en collaboració amb Paul MSweezy, en la seva obra principal Monopoly Capital ,…

Exponent del moviment socialista del primer terç del s XX, fou animadora de la Segona Internacional a tot Europa A Itàlia compartí amb Mussolini la direcció de la revista Avanti El 1917 tornà a l’URSS on esdevingué un dels quatre primers secretaris de la Tercera Internacional A causa dels seus desacords amb els dirigents del Komintern, abandonà la Internacional Comunista cap al 1922 Els anys següents residí a París i a Nova York, on publicà alguns llibres, i el 1947 tornà a Itàlia, on continuà interessant-se pels problemes del moviment socialdemòcrata internacional

Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament el tsar de la…