Resultats de la cerca

Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III d’Espanya botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas , basat en el jardí botànic d’Algesires, l’any 1781

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten

Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1520 Fou cinquè marquès el seu rebesnet, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel , que fou pare del sisè, Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo Passà als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, després en fou professor Exposà per primer cop individualment el 1944, a Barcelona Viatjà pensionat per Espanya, al Marroc, França i Holanda Té diversos premis Paisatgista i muralista, en la seva obra han influït l’impressionisme, el cubisme, el fauvisme i l’expressionisme

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística

En produir-se l’aixecament portuguès del 1640, en un primer moment fou partidari de Joan de Bragança, però després conspirà a favor de l’annexió a Espanya Empresonat, fou executat Escriví Successão do senhor rei DPhelippe II na coroa de Portugal 1629 i Vida e acçoes de el-rei DJoão II 1639

Fou ambaixador a Espanya i redactor del “Mercure de France” Fundador de “Cosmópolis” 1894, revista de caire modernista, i autor de narracions breus recollides a Palabras 1896, La escondida senda 1927, etc Pòstumament hom en publicà A paso errante 1948, on és aplegada una part de la seva producció inèdita i dispersa

Participà en l’alçament dels malcontents 1826-27 fet presoner, fou enviat pel comte d’Espanya a un presidi de Ceuta Amnistiat 1832, tornà a Catalunya i participà en la primera guerra Carlina, en la qual fou conegut amb el nom del Llarg de Copons Es destacà lluitant davant de Reus 1837

Fill primogènit de Lluís XIV i de Maria Teresa d'Àustria , tingué per preceptor  Jacques Bossuet El 1680 es casà amb Maria Anna de Baviera, de la qual tingué tres fills Lluís Versalles 1682-1712, pare de Lluís XV Felip , duc d’Anjou i després rei d’Espanya i Carles Versalles 1686-1714