Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Joan Veny i Clar
Joan Veny i Clar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de…
,
sac vitel·lí
Anatomia animal
Bossa de l’interior de l’ou dels peixos, dels amfibis, dels rèptils i dels ocells que conté el vitel necessari per al nodriment de l’embrió.
Prové del tub digestiu embrionari i, alhora, elabora enzims per a digerir el vitel i s’encarrega de transportar els productes digerits a la resta de l’embrió mitjançant vasos sanguinis
macroramfòsids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes, de musell extremament llarg i tubiforme, boca menuda i desproveïda de dents a l’extrem, que inclou el trompeter.
netastomàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, de cos llarg i prim, semblants a les anguiles, que habiten a les mars tropicals i temperades o càlides.
holostis
Ictiologia
Superordre de peixos actinopterigis que comprèn famílies d’origen molt antic de l’Amèrica Central i del Nord, incloses en els ordres dels amiformes i dels lepidosteïformes.
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
nototènia
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels nototènids, que presenten el cos allargat i comprimit posteriorment i tenen el cap força deprimit.
Habiten a les mars antàrtiques
mugiliformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, dels quals es diferencien per la posició abdominal o subabdominal de les aletes ventrals.
Les escates són cicloides o ctenoides i l’opercle és inerme Els representants d’aquest grup són tots pelàgics, litorals, amb algunes espècies d’aigua dolça Inclou les famílies dels aterínids , els esfirènids i els mugílids , totes representades a la Mediterrània
pigostil
Anatomia animal
Darrer os de la columna vertebral de certs animals vertebrats (la major part dels ocells, alguns peixos, etc) format per la fusió de les últimes vèrtebres caudals.
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià