Resultats de la cerca
Es mostren 5265 resultats
serra d’Amambaí
Serra
Serralada del Brasil, al S de Mato Grosso, que en el seu sector meridional forma frontera entre aquest país i el Paraguai.
Orientada de NE a SW, té altituds entre 700 i 800 m i és divisòria entre els tributaris del Paraguai i el Paranà
Fernando de Noronha
Regió
Territori del Brasil; format per les illes homònimes, a l’Atlàntic, davant les costes de l’estat de Rio Grande do Norte.
La capital és Fernando de Noronha 1 328 h 1980 La població, que viu de les explotacions de guano, s’ha reduït al 12% des del 1960 És colònia penitenciària
Montes Claros
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minas Gerais, Brasil, situada al vessant occidental de la Serra do Espinhaço, vora el riu Verde Grande.
Ipetinga
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minas Gerais, Brasil, situada vora el riu Doce, a l’extrem E de la serra do Cotovelo.
parc nacional d’Iguaçú

Vista del parc nacional d’Iguaçú
Espai natural
Espai natural conformat per les cascades del riu Iguaçú, compartit per l’estat de Paranà (Brasil) i la província de Misiones (Argentina).
sertão
Biologia
Zona típica del NE del Brasil, ocupada per una vegetació natural de tipus xeròfil, amb arbres d’escàs port i plantes punxents.
Similar en certs aspectes a la sabana seca El sertão resulta de l’adaptació a unes condicions climàtiques negatives, pròpies d’un clima tropical amb una estació seca molt prolongada El poblament humà és poc dens El nivell de vida és baix Hi ha pocs conreus
jaminawá
Etnologia
Poble aborigen amb comunitats a l’estat d’Acre (Brasil) i als departaments de Pando (Bolívia) i Ucayali i Madre de Dios (Perú).
En formen part al voltant de 800 individus, que parlen la llengua jaminawá, pertanyent a la família de les llengües pano Originaris de la zona del naixement del riu peruà Yurua, es desplaçaren per la part alta del riu Purus, tant en territori peruà com brasiler, i dels seus tributaris a Bolívia Al segle XIX, amb l'explotació del cautxú pràcticament foren extingits
bandeira
Història
Expedició exploratòria amb finalitats econòmiques, anomenada també entrada, empresa pels colons del Brasil, sobretot pels de Sāo Paulo, del segle XVI al XVIII.
Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del segle XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del segle XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais…
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
Telefónica
Empresa fundada l’any 1924 per conveni entre l’Estat espanyol i l’empresa nord-americana ITT, pel qual Telefónica passava a disposar del monopoli de les comunicacions telefòniques a Espanya.
L’Estat rescatà, el 1945, les accions i n’esdevingué soci majoritari, mantenint, però, una estreta dependència de la ITT en la mesura que les empreses d’aquesta multinacional eren les principals i gairebé les úniques proveïdores de Telefónica Standard, Marconi, Intelsa Telefónica tingué una gran expansió a partir del Primer Plan de Desarrollo, sota la presidència d’Antonio Barrera de Irimo El 1970 impulsà una àmplia diversificació de serveis i la progressiva automatització de la xarxa, que desenvolupà a través de societats filials com ENTEL —sistemes i serveis informàtics en telecomunicacions…