Resultats de la cerca
Es mostren 2844 resultats
vegueria de Tortosa
Geografia històrica
Antiga divisió administrativa del Principat de Catalunya (15.393 h [1718]).
Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant
La Montaña
Regió fisiogràfica que comprèn les províncies de Burgos, Palència i Lleó, i la comunitat autònoma de Cantàbria.
Engloba, principalment, les serres d’Ubiña 2 417 m, Peña Prieta 2 536 m i els Picos de Europa 2 648 m Regada per afluents del Duero i l’Ebre, té un clima humit, amb trets continentals a les valls La població, que acusa una forta emigració, es concentra a les valls Hom viu de l’explotació agrícola i ramadera i del turisme
Fuenmayor
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a ponent de Logronyo, al límit amb la província d’Àlaba, País Basc.
L’Ebre drena el terme i en constitueix el límit septentrional, tant del municipi com de la comunitat La font econòmica bàsica és el conreu de la vinya i l’elaboració de vins de La Rioja Destaca la vila de Fuenmayor , cap del municipi amb un nucli antic on abunden les cases senyorials L’església parroquial és gòtica segle XVI
mestral
Meteorologia
Geografia
Vent catabàtic del NW que bufa al delta del Roine quan les altes pressions d’Europa atretes per les baixes de la Mediterrània canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regió.
Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona
Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson
© Fototeca.cat
Economia
Enginyer i financer nord-americà.
Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina Brasil, Mèxic i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents Segre, Noguera Pallaresa amb aquesta finalitat el 1911 promogué…
foia
Geografia
Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana
aiguadeix
Geografia
Història del dret
Dipòsit fluvial, al·luvió.
En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII
cargol poma

cargol poma
© Generalitat de Catalunya
Malacologia
Gastròpode del gènere Pomacea, cargols d’aigua dolça —principalment originaris de l’Amèrica del Sud— que per les seves dimensions i forma de la closca recorden les pomes.
Utilitzats durant les últimes dècades en aquaris domèstics, els cargols poma s’han estès i han esdevingut plaga a diferents zones del planeta L’estiu del 2009 foren detectats els primers exemplars de cargol poma al delta de l’Ebre, on s’alimenta de brots d’arròs La ràpida extensió de la plaga a l’hemidelta esquerre obligà a posar en pràctica diverses tècniques per a la seva erradicació
Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
Entitat fundada a Barcelona (1976) que té com a objectius principals la promoció d’un marc jurídic adequat per a la defensa del medi natural, rural i urbà; la intervenció contra les agressions medioambientals, i la divulgació i la sensibilització naturalista i conservacionista.
Ha tingut una actuació destacada especialment en les campanyes de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de l’Ebre, del massís del Montseny, i en l’estudi de l’avifauna prepirinenca Aplega uns 800 socis, principalment de Catalunya edita trimestralment el butlletí intern “Verd”, i d’ençà del 1986 anima l’Escola de Naturalistes de Camp per tal d’iniciar els joves en les pràctiques naturalistes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina