Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
amfibiòtic | amfibiòtica
Ictiologia
Dit dels peixos que migren de les aigües dolces cap al mar (p ex l’anguila) o a l’inrevés (p ex el salmó), principalment per acomplir el seu cicle reproductor.
gade
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels gadiformes de la família dels gàdids, amb el cos allargat (de 0,5 a 1,5 m de llargària) i de colors verdosos o foscs.
Nombroses espècies d’aquest gènere són molt apreciades per la carn, com ara el bacallà, la mare de lluç, la mòllera, la faneca, etc Habiten a l’Atlàntic, al Pacífic i a la Mediterrània occidental Algunes espècies habiten a les costes dels Països Catalans
corifènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat i comprimit amb l’alçada màxima a la regió cefàlica i aleta dorsal única i molt llarga, que inclou la llampuga.
apogònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes semblants als serrànids, dels quals es distingeixen per les dues espines de l’aleta anal i per les escates més grans i poc adherents.
disc tàctil
Biologia
Terminació sensorial lliure de les fibril·les nervioses, aplanada i discoide, relativament abundants als epitelis mucosos dels vertebrats tetràpodes i més rara als altres epitelis sensibles i a la pell escatosa dels peixos.
protamina
Bioquímica
Polipèptid molt bàsic (ric en arginina), de pes molecular comprès entre 1 000 i 5 000, que hom aïlla de l’esperma d’alguns peixos, on es troba combinat amb àcids nucleics.
con arterial
Biologia
Zoologia
Part inicial de l’aorta, en contacte amb el ventricle, de parets engruixides i proveïdes de vàlvules, que hom troba en els peixos i en diferents estadis embrionaris de molts vertebrats superiors.
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates ductor veiró…
malaltia de Haff
Patologia humana
Malaltia d’origen alimentari consistent en una inflamació dels músculs ocasionada per la ingestió d’alguns peixos que contenen antitiamina (antivitamina B1), consumits en excés o cuinats d’una manera insuficient.
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro