Resultats de la cerca

Treballà gairebé sempre en collaboració amb el seu germà Lucien Hillemacher París 1860 — 1909 Escriviren òperes, com Une aventure d’Arlequin 1888, Orsola 1902 i Circe 1907, música simfònica, peces per a piano i cançons

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units…

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet

Dirigí i renovà els conservatoris de Versalles 1931-41 i París 1941-54, on, durant l’ocupació nazi, s’oposà fermament a la deportació dels alumnes Escriví òperes La femme à barbe 1938, Lucifer 1948, d’estil molt personal, la suite Bal vénitien 1930, etc

La seva pintura, d’un lirisme lleuger, deriva del cubisme i de la independència fauve entre la línia i el color A Madrid formà part 1922 del grup ultraista A partir del 1929 s’acostà a les recerques del superrealisme Després evolucionà cap a una dicció sintètica i ellíptica

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides

Formà part del moviment cubista a partir del 1908 La seva obra, influïda per PCézanne, té efectes subtils de llum i d’àmplia composició Paisatge 1911 Musée National d’Art Moderne, París Fou el primer a expressar l’estètica del cubisme a Du cubisme 1912, obra escrita amb JMetzinger

Estudià violí a París fou membre de les orquestres Colonne i de l’Opéra Comique Al capdavant de l’orquestra dels ballets Diaghilev, recorregué Europa i els EUA Dirigí la Boston Symphony Orchestra 1919-24 i la de San Francisco 1935-52 Enregistrà diversos discs i divulgà la música francesa

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933

Es donà a conèixer el 1941, i des del 1948 participà en la Biennal de Venècia Es féu famós el 1950 amb els vitralls de l’església d’Assy Plateau d'Assy Realitzà també el gran mosaic ceràmic de l’església d’Audincourt i el del palau de la UNESCO de París 1958