Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
pic de Centfonts
Cim
Cim (2 885 m) de la línia de crestes que parteix les aigües de la Noguera de Tor (Pallars Sobirà) i la riera d’Arinsal (Andorra), a l’est del pic alt de coma Pedrosa (2 946 m).
Setut
Coma
Coma del Baridà, dins el municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel S (pic de Setut, 2 877 m; portella de Setut; tossal Bovinar, 2 842 m).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut , l’emissari dels quals, el torrent de Setut , aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser
el Grau Roig

El sector del Grau Roig, a llevant de la parròquia d’Encamp
© Fototeca.cat
Esport general
Centre d’esquí d’Andorra, a l’anomenat terreny de la Concòrdia
, de les parròquies d’Encamp i de Canillo, a la capçalera de la Valira d’Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ dels Pessons.
riu de Muntaner
Riu
Afluent de la ribera d’Ordino per la dreta, dins la parròquia de la Maçana (Andorra); neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
sisena
Dret administratiu
Llista de sis andorrans, un per cada parròquia, que el Consell General de les Valls d’Andorra presenta als coprínceps i de la qual, cadascun d’aquests, elegeix el seu batlle, segons privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella (1589).
Vall-de-riu
Vall
Vall d’Andorra, dins la parròquia de Canillo, que davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu
l’Estanyó
Estany
Petit estany de la capçalera de la vall de Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2 912 m), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo (Andorra).
premsa
Periodisme
Conjunt de publicacions impreses, de caràcter informatiu, especialment els diaris i altres periòdics.
La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
portella d’Engaït
Collada
Depressió de la línia de crestes que separa la vall de la Llosa (Baixa Cerdanya) del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), entre el pic d’Envalira (2 812 m) i el pic d’Engaït (2 773 m).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina