Resultats de la cerca

Docent a les universitats de Pisa, Messina, Gènova i Roma, fou, en un principi, seguidor de GGentile Posteriorment, derivà cap a un pensament marcat pel que ell qualificà de “problematicisme”, que consisteix a definir com a àmbit genuí de la filosofia la formulació d’objeccions al saber ja establert Exposà aquesta concepció en nombroses obres, entre les quals Il problematicismo 1976, Dal mito alla scienza 1966 i Dall’attualismo al problematicismo 1976 S'ocupà també de temes jurídics i econòmics

Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena

Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril

Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-real de Sicília 1483 quan tenia només els ordes menors Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat 1492 El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II d’Aragó, com a legat a latere , i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols El 1495 acompanyà el papa a Orvieto

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós

Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir