Resultats de la cerca
Es mostren 634 resultats
Sant Nazari de Gréixer
Església
Antiga església, desapareguda, del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), de la parròquia de Sant Andreu de Gréixer.
És documentada entre el 1255 i el 1343 El seu culte es traslladà més tard a un altar de la parròquia de Gréixer 1427
Santa Maria de l’Avellana
Església
Església sufragània de la de Pinós (Solsonès), a l’extrem SE del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650 conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu
Joan Aragó
Arquitectura
Matemàtiques
Arquitecte i matemàtic.
Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx 1727-30
gigantomàquia
Religions de Grècia i Roma
Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus, per venjar la sort dels Titans precipitats al Tàrtar.
Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam
corporals
Cristianisme
Drap blanc que el sacerdot estén damunt l’altar per a posar-hi el calze i l’hòstia.
cobricel
Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt d’un llit, un tron, un altar, un cadafal, etc.
paraments
Art
Cristianisme
Conjunt de tovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar, d’altres objectes que hom col·loca sobre l’altar (reliquiaris, canelobres, etc) durant les funcions litúrgiques, i draperies amb les quals hom adorna les parets de l’església.
Jaume Vendrell
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635
Pesillà de la Ribera
Pesillà de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, a l’esquerra de la Tet, des del riu fins als turons calcaris (200 m alt) que limiten, pel S, la conca de l’Aglí.
La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix…
Vila
Llogaret
Llogaret (1 328 m alt) de la parròquia d’Encamp (Andorra), situat en un coster, al vesssant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d’Art de Catalunya de vers el 1200