Resultats de la cerca

Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873

Cinquè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà Assistí al setge de Gibraltar com a ajudant del duc de Crillon i a la campanya del Rosselló El 1812 es trobava presoner a França Assolí el càrrec de tinent general el 1829, fou governador de Cadis, capità general d’Andalusia 1816-22 i conseller del suprem de guerra, president de l’Academia de Bellas Artes de Cadis, director general de l’artilleria 1836 i senador per Barcelona 1837

Duc de Bailèn i marquès de Portugalete Fill de José Felipe Castaños, fou educat a Barcelona i a Madrid Lluità a les ordres del duc de Crillon contra Anglaterra, principalment en la reconquesta de Menorca 1782 i en el setge de Gibraltar El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795, any que fou destinat a Madrid Assidu de la tertúlia de la comtessa de Benavente, Godoy l’exilià a Badajoz El 1802, ascendit a tinent coronel, fou nomenat governador del Camp de …

Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena

Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante…

Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb…

Entrà a la marina hispànica 1775 i participà en els setges de Gibraltar 1779 i de Menorca 1781 A la Guerra Gran 1793-95, després de prendre part en les operacions de Toló 1793, intentà de protegir els ports de Portvendres, Cotlliure 1794 i Roses 1794-95 Després de dirigir l’esquadra de l’Atlàntic durant la guerra contra la Gran Bretanya 1796-1802, fou ambaixador a París 1804-05 posteriorment comandà els vaixells hispànics de l’esquadra conjunta hispanofrancesa de Villeneuve, derrotada pels britànics a Trafalgar 1805 Morí a conseqüència de la greu ferida en un braç rebuda durant…

El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892

Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado 1340…

Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà…